organumbcn | cat | Antoni González Mauri, orguener

Memòria final de la reestructuració i rehabilitació integral de l’Orgue de la Parròquia de la Santa Creu de Cabrils, anys 2015-2021

noreply@blogger.com (organumbcn) — Thu, 24 Jun 2021 18:13:00 +0000

El 3 de juliol de 2015 es va procedir a la signatura del contracte de reestructuració i rehabilitació integral de l’Orgue de Cabrils.

En data 17 de setembre de 2015 es va fer efectiu el pagament de les tres primeres factures previstes al contracte (corresponents a l’1 de juliol, 1 d’agost i 1 de setembre de 2015) i, per tant, finalment van començar els treballs a l’orgue.

Cor de la Parròquia de Cabrils, juny 2015:

Entre els anys 2015 i el 2021 es van dur a terme aquests treballs. Els terminis van allargar-se més del previst inicialment. Diversos foren els imprevistos i entrebancs sorgits al llarg d’aquests anys. A la memòria disponible més avall en format PDF hi ha tots els detalls.

L’1 de febrer de 2021 vam comunicar a tots els nostres clients, proveïdors i altres el tancament del taller Organumbcn.

El 3 de febrer de 2021, van finalitzar els treballs de reestructuració i rehabilitació integral de l’Orgue de Cabrils, efectuant-se el lliurament definitiu del mateix a la Parròquia.

Cor de la Parròquia de Cabrils, febrer 2021:

Als enllaços següents, amb diferents opcions de descàrrega per si falla alguna d'elles, podeu baixar-vos la memòria completa en format PDF (1.119 pàgines, més de 1.800 fotografies, 657MB):

Enllaç 1 (Google Drive)

Enllaç 2 (Dropbox)

Enllaç 3 (Mega)

A continuació hi ha el llistat dels continguts de la memòria:

Notes tècniques sobre aquesta memòria

1.- Presentació d’Organumbcn

2.- Currículum Vitae Antoni Gonzalez Mauri

3.- Feines realitzades per Organumbcn (2011-2021)

4.- Introducció als treballs de reestructuració i rehabilitació integral de l’Orgue de Cabrils realitzats entre els anys 2015 i 2021

4.1.- Antecedents (abans del 2015)
4.2.- Pressupost definitiu (2015)
4.3.- Signatura contracte (2015)
4.4.- Endarreriments pagaments (2015-2018)
4.5.- Sobrecost salmers
4.6.- Terminis d’execució que s’allarguen, comunicacions realitzades (2015-2021)
4.7.- Seguiments evolució treballs (2015-2021)
4.8.- Pandèmia del Cov-Sars-2 / COVID’19
4.9.- Projecte deficitari pels terminis d’execució i tancament empresarial
4.10.- Execució dels treballs entre els anys 2015 i 2021
4.11.- Aclariments a dubtes externs

5.- Ressenya històrica de l’orgue de Cabrils

6.- Disseny 2D i 3D de la reestructuració i rehabilitació de l’orgue de Cabrils

6.1.- Dissenys 2D
6.2.- Dissenys 3D

7.- Descripció dels treballs realitzats a l’orgue de Cabrils

7.1.- Inicis dels treballs a Cabrils i desmuntatge
7.2.- Manxes
7.3.- Salmers vells
7.4.- Salmers nous
7.5.- Corneta
7.6.- Tubs de fusta
7.7.- Tubs de metall
7.8.- Motor nou i conduccions
7.9.- Tubs nous
7.10.- Reduccions i mecànica de notes
7.11.- Consola, xassís d’acoblaments i teclats nous
7.12.- Mecànica de registres
7.13.- Caixa expressiva i persianes
7.14.- Evolució general de tots els apartats anteriors, moble, parts de fusta i muntatge dels elements
7.15- Desmuntatge al taller, trasllat i muntatge a Cabrils

8.- Nota important sobre xilòfags a la Parròquia de la Santa Creu de Cabrils

9.- Característiques i comentaris sobre els registres, mides, harmonització i altres apunts sobre l’orgue de Cabrils ja reestructurat i rehabilitat

10.- Materials de l’orgue vell depositats a la Parròquia de la Santa Creu de Cabrils

11.- ANNEXOS

ANNEX 1.- Pressupost gener 2011
ANNEX 2.- Pressupost setembre 2012
ANNEX 3.- Pressupost abril 2013
ANNEX 4.- Pressupost febrer 2014
ANNEX 5.- Pressupost juliol 2014
ANNEX 6.- Pressupost octubre 2014
ANNEX 7.- Signatura contracte per a la reestructuració i rehabilitació integral de l’Orgue de Cabrils, 3 de juliol de 2015
ANNEX 8.- Data efectiva pagaments
ANNEX 9.- Justificació econòmica inici treballs, 22 juliol 2015
ANNEX 10.- Ampliació justificació econòmica inici treballs, 10 agost 2015
ANNEX 11.- Justificació econòmica del primer any de treballs, 13 agost 2016
ANNEX 12.- Certificació dels treballs realitzats durant els dos primer anys de treballs, 13 desembre 2017
ANNEX 13.- Previsió instal·lació definitiva, 13 abril 2018
ANNEX 14.- Primer burofax rebut de l’Ajuntament de Cabrils, 19 octubre 2018
ANNEX 15.- Resposta al primer burofax de l’Ajuntament de Cabrils, 23 octubre 2018
ANNEX 16.- Segon burofax rebut de l’Ajuntament de Cabrils, 4 desembre 2018
ANNEX 17.- Resposta al segon burofax de l’Ajuntament de Cabrils, 12 desembre 2018
ANNEX 18.- Previsió instal·lació definitiva, 16 desembre 2018
ANNEX 19.- Designació Josep Petit Garcia en representació de l’Ajuntament de Cabrils, 12 de març 2019
ANNEX 20.- Acta inspecció Josep Petit Garcia per a l’Ajuntament de Cabrils, 18 de març 2019
ANNEX 21.- Previsió instal·lació definitiva, 5 setembre 2019
ANNEX 22.- Tancament del taller Organumbcn, 1 febrer 2021
ANNEX 23.- Finalització dels treballs, 3 febrer 2021
ANNEX 24.- Manteniments Orgue de Cabrils
ANNEX 25.- Conveni finançament Ajuntament de Cabrils, Parròquia de la Santa Creu de Cabrils i l’Arquebisbat de Barcelona, 8 juny 2015
ANNEX 26.- Campanya apadrinament de l’orgue, 11 juliol 2016
ANNEX 27.- Primer correu electrònic Museu de Cabrils, 18 febrer 2019
ANNEX 28.- Resposta al primer correu electrònic Museu de Cabrils, 24 febrer 2019
ANNEX 29.- Segon correu electrònic Museu de Cabrils, 18 febrer 2019

12.- Epíleg

El programa Més Amics de Ràdio Estel entrevista a Antoni González Mauri

noreply@blogger.com (organumbcn) — Tue, 21 Nov 2017 17:14:00 +0000

El programa Més Amics de Ràdio Estel entrevista a Antoni González Mauri per donar a conèixer l'ofici d'orguener: clic aquí per escoltar el programa.

El programa Catalunya Directe de 8TV visita el taller Organumbcn d'Antoni González Mauri

noreply@blogger.com (organumbcn) — Tue, 05 Sep 2017 18:24:00 +0000

El programa Catalunya Directe de 8TV visita el taller Organumbcn, d'Antoni González Mauri, per donar a conèixer l'ofici d'orguener:

Signatura del contracte per a la reestructuració i rehabilitació integral de l'orgue de la Parròquia de la Santa Creu de Cabrils

noreply@blogger.com (organumbcn) — Sat, 15 Aug 2015 16:00:00 +0000

Des de ja fa bastants anys, Organumbcn ha dut a terme feines de manteniment a l’orgue de Cabrils. Aquestes feines de manteniment s’han anat realitzant per tal de no deixar morir l’instrument, a l’espera d’un temps propici per a la seva restauració.

La Parròquia de Cabrils, en especial el seu Rector Mn. Josep Rodriguez i l’organista Ma. Dolors Casanovas, entre d'altres, sempre han tingut inquietud i interès per l’orgue de Cabrils, per la qual cosa han procurat per l’instrument fins als nostres dies.

Breu nota històrica

Orgue provinent de la parròquia de Castellar del Vallès, orguener d’origen desconegut. Només es poden fer conjectures sobre l’orguener que el va construir. Per les característiques de l’instrument, com per exemple un teclat amb registres d’estètica clàssica i l’altre d’estètica romàntica, podem assegurar que va ser construït a partir de la segona meitat del segle XIX.

Orgueners de l’època construïen orgues amb idèntics patrons, com Aquilino Amezua, Roqués... o deixebles seus.

Es desconeixen els autors del procés de trasllat i posterior manteniment a Cabrils. Durant la Guerra Civil Espanyola és salvat de la crema gràcies a l’excusa d’utilitzar-lo com a instrument per al ball i per la intercessió d’en Rafael Martínez Valls. Es pot considerar aquest orgue dins del marc de l’estètica musical romàntica.

Registració actual

Després de les modificacions que se li van fer a l’orgue, aquest disposa actualment dels següents registres (hi hem afegit algun tret característic o tècnic dels mateixos):

Orgue Major o Primer teclat

Flautat Violó 16’: Registre tapat comú amb el Pedal.

Flautat 8’: Registre amb 30 tubs a la façana, la resta a l’interior amb mescla de tubs de diferents èpoques.

Violó 8: Registre comú amb el Pedal.

Salicional 8’: Registre de mesura estreta, so característic.

Octava 4’: Registre per ser tocat amb el Flautat 8’ o Violó 8’, 2on. harmònic natural.

Quinzena 2’: Registre per ser tocat amb el Flautat 8’ o Violó 8’ i Octava 4’, 4art harmònic natural.

Plens III r.: Com el seu nom indica, per coronar la piràmide acústica del “Plenum”. Tres tubs per cada nota.

Recitatiu o Segon teclat

Flauta Octaviant 4’: Registre que pertany al segon harmònic natural. Aquest registre té la particularitat de ser de llargada doble. Els tubs tenen un foradet a mitja llargada, això fa sonar el tub una octava alta, amb un efecte sonor que imita la flauta travessera.

Dotzena 2 2/3’: Registre afegit durant l’última intervenció. Ocupa exactament l’espai on hi havia les “persianes expressives”.

Corneta V r.: Registre de cinc tubs per nota. Concentra els cinc primers harmònics naturals Do-do-sol-do-mi.

Trompeta 8’: Registre de llengüeta batent de llargada de 8’ peus.

Corn Anglès 8’: Registre de llengüeta lliure. Mitja llargada.

Veu Humana 8’: Registre de llengüeta batent, 1/8 de llargada.

A aquest teclat li manquen els registres fonamentals. S’hi haurien d’afegir registres de 8’ peus bàsics.

Pedal

Subbaix 16’: Registre comú amb el Manual Violó 16’.

Baix 8’: Registre comú amb el Manual Violó 8’.

Flauta 4’: Registre amb tubs nous instal·lats durant la darrera reforma, en un salmer a part.

Pedaler nou, afegit durant l’última intervenció, consta de 30 notes, C-f’ (Do-fa). Anteriorment només hi havia un pedaler de 12-13 notes, una octava cromàtica. Encara existeixen, d’aquell temps, un grup de 12 tubs de fusta a banda i banda de l’orgue.

Teclats i pedals actuals

La consola actual té dos teclats de C a g’’’ (Do-sol). Consten de 56 notes cadascun, amb acoblament de “calaix”, per tocar el segon des del primer. Té problemes de funcionament.

Pedaler de 30 notes de C a f’ (Do-fa) amb els seus dos corresponents acoblaments, per tocar el primer i el segon teclat des del pedal.

De la consola original només en queda la carcassa i els tiradors de registre, la resta és tot de la darrera intervenció. Aquesta consola té molt poca estabilitat, afectant negativament els mecanismes, tant de notes, com de registres.

L’orgue consta de 1.069 tubs, tots ells sonants. Només hi ha en un lateral del moble de cara a l’altar un grup de tubs anomenats canonges, d’ús exclusivament decoratiu. De tot el material sonor hi ha disparitat de qualitats, procedències i estat físic.

L’orgue de Cabrils, des del punt de vista de l’orgueneria, és molt interessant. Pertany a una època curiosa de canvis en el món de l’ofici i de l’estètica musical. Encara en alguns aspectes es resistia l’ofici a les novetats. D’altra banda, en la disposició de registres observem que progressa amb els gustos i l’estètica musical de l’època, per exemple:

Caixa expressiva (inexistent a dia d'avui).

Registres amb transmissió pneumàtica (Subbaix 16’ pedal).

Aquests dos trets són de tradició romàntica, novetats d’aquell moment (segona meitat del segle XIX).

Registres característics del gust romàntic o postromàntic

Flauta octaviant 4’: De doble llargada, imitant la flauta travessera.

Corn Anglès 8’: És un registre molt interessant i al mateix temps poc freqüent.

Potser n’hi ha dos o tres en tot Catalunya i és molt típic a Europa en els temps de la construcció de l’orgue de Cabrils.

Només per aquest registre, aquest orgue ja ha sigut tema de conversa entre entesos. Tot i el mal estat de l’instrument, aquest encara amaga els seus tresors. Aquest registre també es coneix per Clarinet o Euphon, tant en tessitura de 16’ com de 8’.

Salicional 8’: Obert, talla bastant estreta, està entre un Flautat 8’ (ample) i una Viola da Gamba 8’ (molt estreta).

Veu Humana 8’: De llengüeta batent. És un registre molt utilitzat en el romanticisme (per exemple Cesar Frank i Lefevre Welly en feien ús i referència explícita a les seves composicions). És dels pocs registres d’aquest tipus que s’han utilitzat més o menys en totes les èpoques des del barroc fins avui en dia.

Observant el salmer (caixa on hi ha els tubs interiors i on rau tota la mecànica de notes i registres) s’aprecia que hi havia un pedalet a la consola per preparar tots els registres de llengüeta. L’organista podia preparar prèviament amb els tiradors els registres de llengüeta que volgués sense que sonessin. Disposava d’un pedalet que accionava una corredora primària que deixava passar l’aire a aquests registres a voluntat de l’organista, sense necessitat d’haver-los d’accionar amb les mans. Era un fet molt típic a l’orgueneria francesa, anomenat “Appel d’Anches”. Al començament de les partitures d’aquest gènere s’acostuma a llegir: “Anches Preparés”.

Registres característics del gust clàssic o neoclàssic

Flautat 8’: En façana, molt ample.

Un Flautat ibèric real, és a dir, ample de mida i diferenciat del Principal europeu, que és més estret i més punyent. El Flautat és més dolç i un mica més lent de reacció.

Quinzena 2’: En l’època de la construcció de l’orgue de Cabrils, poc orgues contaven encara amb una Quinzena, considerada massa aguda.

Plens III r.: L’últim graó pertanyent a la piràmide acústica d’un orgue de concepció clàssica.

Corneta V r.: Registre solista utilitzat sobretot en el repertori organístic anterior a l’orgue de Cabrils. Tot i això, també es van construir i utilitzar cornetes en l’època romàntica, però no en el tipus de construcció tant clàssica com a Cabrils.

El fet més clar de la lluita de l’orguener entre la tradició i la modernitat d’aquells temps, queda palès en l’extensió del pedaler anterior. Constava només de les 12 primeres notes cromàtiques C-H (Do-Si), potser fins a c0 (do), però no més. Aquest fet es repeteix molt sovint ja d’antic en la tradició orguenera a la Península Ibèrica, Illes Balears, Itàlia i França.

El pedaler, en aquests casos, només feia la funció de baix harmònic cadencial. A part del gregorià i la polifonia a capella, l’orgue sempre havia de tractar els modes gregorians del moment concret de la litúrgia. No permetia gaires llibertats harmòniques, com a mínim pel que fa al pedal. A la resta d’Europa, sobre tot al nord, amb la reforma, es va donar importància màxima a la música en la litúrgia. En deixar de dependre del gregorià, es van eixamplar les mires musicals. Un dels màxims exponents podríem dir que fou en J. S. Bach, tot i que ja molt abans era palès el canvi. Els pedalers al nord d’Europa van anar creixent en el nombre de notes: 7, 8, 12, 24, 25, 27, 30 i finalment en l’actualitat, però molt puntualment, fins a 32. Finalment la península Ibèrica també adoptà les normes europees d’extensió de teclats i pedals, allargant-se aquesta adequació fins ben bé el s.XX.

Situació actual

L’orgue de Cabrils ha sofert durant molt de temps. En primer lloc s’ha d’esmentar que l’orguener inicial, o potser durant el muntatge a Cabrils, no es va preveure l’accessibilitat a l’orgue per fer-ne un manteniment òptim. A part d’estar arrambat a la paret, hi ha tres registres actualment pertanyents al 2on teclat (Corneta Vr., Trompeta 8’ i Corn Anglès 8’) que fan de barrera física i impedeixen poder afinar tota la resta. L’orgue de Cabrils actualment és gairebé inafinable/inaccessible.

També hem observat que hi ha molts tubs aprofitats d’altres èpoques, d’altres que ja no sonen, i malauradament són irrecuperables.

Reestructuració i rehabilitació integral

La Parròquia de la Santa Creu de Cabrils, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cabrils i de l'Arquebisbat de Barcelona, ha encarregat a Organumbcn la reestructuració i rehabilitació integral de l’instrument.
El conveni de conservació i rehabilitació de l'orgue el van signar l'Ajuntament de Cabrils, l’Arquebisbat de Barcelona i la Parròquia de la Santa Creu de Cabrils al juny de 2015.
La firma del contracte entre Organumbcn i la Parròquia de la Santa Creu de Cabrils es va fer el juliol de 2015.

Recull fotogràfic previ a les feines de reestructuració i rehabilitació integral

Neteja, posada a punt i reparacions de l’orgue de l’Església de Nostra Senyora de Pompeia (Caputxins), Barcelona

noreply@blogger.com (organumbcn) — Fri, 26 Jun 2015 16:00:00 +0000

Durant la primavera del 2015, i per desig de la Comunitat de Frares Caputxins, es va procedir a la neteja, posada a punt i reparacions, de l’orgue del Santuari de la Mare de Déu del Roser de Pompeia, a la Diagonal de Barcelona. Aquesta intervenció ha estat supervisada per el P. Mateu Sanclimens i en Benet Costa, tots dos organistes.

Breu nota històrica de l’orgue

Fou construït l'any 1910 per Pau Xuclà. Reconstruït per Lope Alberdi el 1942 i modificat posteriorment pel Pare Robert de la Riba. El 1983 hi intervé Gabriel Blancafort, que amplia i electrifica l'orgue.

Pau Xuclà i Camprubí (1868 - 1953)

Fou un orguener del que s'ignora gairebé tot de la seva vida particular.

Es formà al taller de l'important orguener basc Aquilino Amezúa. Realitzà els orgues del Santuari de Pompeia a Barcelona (1910), el de Sant Martí de Tous (1924), el de la parròquia de Sant Agustí de Barcelona i el de Manlleu.

Enginyà un tipus d'organola --la xuclanola--, una espècie de mecanisme automàtic similar a la pianola, que funcionava amb un rotlle de paper perforat. El 1911 enllestí l'interessant instrument de l'església de Betlem de Barcelona, destruït el 1936.

Xuclà continuà les obres inacabades deixades per Gaietà Estadella i Solé (1877-1944), cas dels orgues de la Mercè a Barcelona i dels Escolapis de Sarrià.

Al final de la guerra col·laborà amb el taller Rogent, de Collbató, dirigit aleshores per Enrico Rabagliatti, deixeble de Silvio Puggina, mort el 1940. Xuclà acabà l'orgue de col·legi de Sant Miquel de Barcelona, que havia començat Puggina.

Lope Alberdi Recalde (1870 - 1948)

Introduí a la península Ibèrica el salmer de pistons, la mecànica pneumàtica i el sistema elèctric. Fou operari i director de la casa Amezua, a Barcelona, i, finalment, n'arribà a ésser propietari (1896). Construí els orgues de la Seu d’Urgell, el de la Basílica de Montserrat, el de la parròquia de la Concepció de Barcelona i el del Sant Esperit de Terrassa, entre d'altres.

Pare Robert de la Riba (Joan Sans i Balsells, 1912 - 1999)

Fou un organista i compositor català. Quan ingressà a l'Orde Caputxí prengué el nom de Robert de la Riba, amb el qual signava les seves composicions. També ha deixat una col·lecció de fotografia pròpia.

El 1943 va inaugurar l'orgue del Santuari de Nostra Senyora de Pompeia i entre els anys 1946 i 1970 hi va assumir els magisteris de capella i de l'orgue, en què dugué a terme una continuada labor pedagògica i musical, a través de l'assídua interpretació del repertori sacre dels segles XVI al XX. Durant aquest període es va dedicar amb molta intensitat a la composició. D'aquesta època daten algunes de les seves composicions més emblemàtiques com la Rapsòdia Nadalenca per a orquestra i cor, estrenada sota la seva direcció al Palau de la Música Catalana, la Simfonieta concertant, Missa catalana (1965) o la sèrie de sardanes, en les seves diverses versions.

Gabriel Blancafort París (1929 - 2001)

A partir de 1961, al final d'una època de llarga postguerra, quan a Espanya encara predominaven els postulats d'O.E.S.A. (Organeria Española Sociedad Anónima), amb els seus orgues neoclàssics i eclèctics de tracció elèctrica, Gabriel Blancafort fou l'introductor dels nous corrents de l'orgueneria de l'Europa Central, reorientada cap a la recuperació dels sistemes clàssics de transmissió mecànica i d'harmonització (Orgelbewegung) i reinstaurà l'ofici d'orguener a casa nostra.

Com a investigador, féu importants contribucions al redescobriment de les característiques diferencials de les diverses tradicions de l'orgueneria a la Península Ibèrica. La seva obra va suposar una fita important en l'orgueneria de la península, ja que el seu taller es pot considerar com el bressol del tipus d'instrument i modalitat d'ofici que s'ha imposat arreu de Catalunya i Espanya.

Descripció tècnica de l’orgue del Santuari de Pompeia

L’instrument ocupa la totalitat de l’amplada i la meitat de la fondària del cor del Santuari. Es pot catalogar el moble com a una mescla d’estils entre Neogòtic i Clàssic.

Consta de tres teclats manuals i un pedaler. Un teclat fa la funció d’Orgue Major al centre del moble i els altres dos són expressius, un a cada banda de l’Orgue Major. Encara conserva els salmers de corredores originals i el sistema pneumàtic d’accionament de corredores. Antigament tot funcionava pneumàticament, a dia d’avui la transmissió de notes és elèctrica.

La registració d’aquest instrument és la següent:

    PEDAL        TUBS    TOTALS

1    Contrabaix    16'    30
2    Subbaix     16'    30
3    Contres    8'    30
4    Baix     8'    30
5    Coral    4'    30
6    Fornitura III    2 2/3'    90
7    Fagot    16'    30
8    Trompeta    8'    30
9    Clarí    4'    30    330

    ORGUE MAJOR I

10    Bordó Major    16'    56
11    Flautat    8'    56
12    Bordó    8'    56
13    Octava    4'    56
14    Flauta Cònica    4'    56
15    Quinzena    2'    56
16    Plens IV-V    1 1/3'    280
17    Quinta    2 2/3'    56
18    Trompeta    8'    56
19    Clarí    4'    56    784

    EXPRESSIU II

20    Bordó     8'    56
21    Flauta    8'    56
22    Octava    4'    56
23    Espigueta    4'    56
24    Flabiolet    2'    56
25    Dinovena    1 1/3'    56
26    Vint-i-dosena    1'    56
27    Sesquialtera    2 2/3'+1 3/5'    112
28    Alemanya IV-V    1'    280
29    Clarinet    8'    56
30    Trompeta    8'    56    896

    EXPRESSIU III

31    Bordó    8'    56
32    Gamba    8'    44
33    Celeste    8'    56
34    Tapadet    4'    56
35    Flauta    4'    56
36    Nasard 12ª    2 2/3'    56
37    Nasard 15ª    2'    56
38    Nasard 17ª    1 3/5'    56
39    Corona III-IV    1/2'    224
40    Fagot-Oboè    8'    56    716

                2.726

    Trèmol II
    Trèmol III

    BOTONERA
    P    Piano
    MF    Mezzo-Forte
    F    Forte
    FF    Fortíssimo
    o    Anul·lador
    AN    Corrent registres
    C1    Combinació 1
    C2    Combinació 2
    C3    Combinació 3

    PEDALETS
    Enllaç total
    Ex-Llengüetereria
    III/II
    III/I
    II/I
    III/P
    II/P
    I/P
    SABATA EXPR.III
    SABATA EXPR.II
    Combinació Lliure
    Fort
    Gran Joc
    Anul·lador

Tot seguit veiem fotografies de l’orgue, i del seu interior, abans de la nostra intervenció:

A continuació es pot observar l’estat original i el procés dels treballs realitzats:

Marcatge dels tubs de façana:

Desmuntatge dels tubs de façana:

Antigues marques d’altres elements al moble interior:

Buidat de l’Orgue Major:

Neteja dels diferents elements:

Perforacions extremades per necessitat d’aire als tubs (alteració no original):

Desmuntatge general tapes Orgue Major:

Diferents esquerdes i antigues reparacions de corredores:

Reparació del punt més feble d’una corredora, reforç de metall:

Tapes de les arques de vent, maltractades per les martellades:

Salmer major net i preparat per rebre de nou corredores, tapes i tubs:

Muntatge dels diferents elements de l’Orgue Major, i neteja d’altres elements d’altres teclats:

Reparacions dels tubs en mal estat o amb mancances i reparacions vàries:

Estat deficient del Fagot 16’ del pedal i Clarinet 8’:

Instal·lació peus nous de fusta:

Nova pell a dues ventalloles obturades per l’entrada d’aigua al salmer:

Trasllat de l’orgue de la Comunitat Marista de Varennes-sur-Allier (França) a la Comunitat Marista del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer)

noreply@blogger.com (organumbcn) — Mon, 15 Jun 2015 16:00:00 +0000

Des del 7 i fins al 14 de juny de 2015, l’equip d’Organumbcn ens vàrem desplaçar fins a Lyon. Allí ens esperaven els Germans de la Comunitat Marista de la mateixa ciutat, els quals molt amablement ens van portar fins a la Comunitat Marista de Varennes-sur-Allier.

Breu aportació històrica dels Maristes a Varennes

La Província Marista Central va ser fundada el 1876, amb manca de recursos i privats d’una Casa Provincial. Per la construcció d'aquesta casa, es va comprar un terreny bastant gran i ben situat a Varennes-sur-Allier.

Va ser un projecte enorme per l'època, durant els anys 1890-1891, els materials van ser portats a peu d’obra en camions tirats per cavalls. La pedra va ser extreta de Montaigu-le-Blin, la sorra del Allier, les pedres angulars i les de les finestres van venir, per ferrocarril de Saint-Denis de Cabannes, prop de Charlieu. L'arquitecte va ser el Sr. Collet, Roanne.

Els tretze Germans Maristes, que ocupen la gran casa a Varennes, abandonaven definitivament la casa el 31 de juliol de 2015. Un passar pàgina per als religiosos que hi viuen.

Darrere de les parets del carrer Quatre-Septembre, la vida ha anat passant pacíficament a la gran casa dels Germans Maristes, construïda en 1891. Des de principis del 2015 hi ha només tretze religiosos retirats en aquest recés de pau, tretze germans en aquest edifici de 70 metres de llarg i tres pisos, que acollia al seu temps a 200 persones.

Els germans deixen Varennes, la casa s'havia tornat massa gran per cada vegada menys germans.

A la Capella de la gran casa de Varennes, l’any 1960 s’hi va instal·lar un nou orgue de la casa “Schwenkedel” (1924-1974).

Consta de dos teclats manuals de 56 notes cadascun i un pedaler de 30 notes. Disposa de 12 registres: 5 a cada manual i 2 al Pedal.

Aquest orgue és de sonoritat neo-barroca i funciona a baixa pressió.

La disposició és la següent:

1er teclat

1.    Fl. Conique 8’
2.    Prestant 4’ (façana)
3.    FL. Conique 2’
4.    Pl. Jeu 3rgs
5.    Regale 8’

2on teclat

6.    Bourdon 8’
7.    Fl. Cheminee 4’
8.    Doublette 2’
9.    Sesquialtera 2 rgs
10.    Cymbale 2 rgs

Pedal

11. Soubasse 16’
12. Quintaton 4’

Acoblaments

II-I, I-P, II-P

Amb motiu del tancament de la casa de Varennes, se’ns va demanar el trasllat de l’orgue a la Comunitat Marista del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Os de Balaguer.

Les feines de desmuntatge, trasllat, muntatge i afinació es van dur a terme la setmana del 8 al 14 de juny de 2015.

Adjuntem algunes fotografies d’aquest procés (agraïm la col·laboració fotogràfica dels Germans Pere i Simeó):

Desmuntatge de l’orgue a Varennes-sur-Allier:

Detall tubs:

Detalls mecànics:

Mecanismes dels registres:

Salmer sense la majoria dels tubs:

Mecànica de notes:

Registres primer manual i Pedal:

Registres segon manual i Pedal:

Arribada al Monestir i entrada de les diferents parts de l’orgue:

Salmer de Pedal:

Salmer dels manuals 1 i 2:

Xassís mecànica de teclats:

Posicionament primers elements de l’orgue:

Tubs de fusta del Subbaix 16’:

Tubs del registre Regale 8’:

Control dels diferents elements mecànics:

Tapes dels diferents registres, on van col·locats els tubs:

Muntatge dels diferents elements del moble:

Muntatge d’elements mecànics i tècnics:

Mecànica d’accionament dels registres:

Desembalatge i ordre dels prop de 800 tubs:

Instal·lació dels primers tubs:

Procés de control i afinació, G. Simeó interessat en el procés:

Procés de control i afinació:

Vista de l’interior amb la major part dels tubs instal·lats:

Procés de control i afinació:

Primera missa amb l’orgue sonant en procés de muntatge i afinació:

L’organista G. Simeó acompanyant i cantant durant la missa:

Instrument completament muntat i afinat:

G. Simeó, impulsor de l’orgue a Les Avellanes:

Concerts amb la participació dels orgues positius d’Organumbcn

noreply@blogger.com (organumbcn) — Sat, 11 Apr 2015 16:00:00 +0000

En aquest document PDF trobareu la descripció i un resum de fotografies d'aquests dos orgues positius, construïts per Organumbcn entre els anys 2012 i 2014. Han sonat en diversos concerts i tothom n'ha quedat molt content. I ara estan disponibles per ser adquirits per qui ho desitgi. No dubteu a consultar-nos a mail@organumbcn.com

Aquí es pot escoltar una mostra d'alguns fragments de diverses peces musicals interpretades amb aquests orgues positius.

Diferents concerts en que hem col·laborat amb els nostres orgues positius:

08 d’agost de 2014

Festival de Torroella de Montgrí: Església de Sant Genís, Banchetto Musicale

“Mestres barrocs de l’Escolania de Montserrat i coetanis europeus”. Pablo Bruna, Franz Tunder, Johann Michael Nicolai, Christoph Bernhard, Heinrich Ignaz Franz von Biber, Anselm Viola, Joan Cererols, Joan March, Miquel López.
Estrella Estévez, tiple 1ª; María Gil, tiple 2ª; Paz Martínez, contralt; Joan Cabero, tenor; Elena Borderias i Adrián Pineda, violins; Clara Hernàndez, Itzíar Atutxa, Xurxo Varela i María José Berrazueta, violes da gamba; Sara Águeda, arpa; David Malet, orgue; Bernard Fourtet, serpentó; Pere Ros, viola da gamba i direcció.

09 d’agost de 2014

Festival deTorroella de Montgrí: Espai Ter, Akademie für die Alte Musik, Berlin

“Venezia - concerti & sinfonie”. Antonio Vivaldi, Antonio Caldara, Tomaso Albinoni, Carlo Tessarini, Alessandro Marcello.
Xenia Löffler, Oboe; Georg Kallweit, Konzertmeister; Mayumi Hirasaki, Konzertmeisterin.

24 d’agost de 2014

Curs de formació per a Organistes d’Església a Montserrat: Presentació dels dos positius construïts, emmarcat en la classe d’orgueneria del mateix curs. Explicacions sobre la seva construcció, concepte i harmonització amb projecció de fotografies. Resposta a diferents preguntes de l’alumnat. L’alumnat va poder tocar i gaudir de tots dos instruments en finalitzar la classe explicativa.

Aquí podeu veure'n l'article sencer.

20 desembre de 2014

Auditori Axa Illa Diagonal, Barcelona: Orquestra Barroca de Barcelona, Orfeó Laudate

J.S.Bach - Cantata 28 i 37 Vivaldi - Gloria.
Esther Ribot i Ulrike Haller, sopranos; Oriol Rosés, contratenor; Francisco Fernandez Rueda, tenor; Elias Benito, baix; David Malet, director.

21 desembre de 2014

Parròquia St. Eugeni Papa: Orquestra Barroca de Barcelona, Orfeó Laudate

J.S.Bach - Cantata 28 i 37 Vivaldi - Gloria.
Esther Ribot i Ulrike Haller, sopranos; Oriol Rosés, contratenor; Francisco Fernandez Rueda, tenor; Elias Benito, baix; David Malet, director.

20 de març de 2015

Auditori de Girona: Passió segons St. Mateu, J. S.Bach.

Karl-Friedrich Beringer, director.
Intèrprets: Lluís Vilamajó, Evangelista; Pau Bordas, Jesús; Elena Copons, soprano; Lydia Vinyes Curtis, contralt; David Alegret, tenor; Pau Bordas, baix; Orquestra Barroca Catalana, Cor Lieder Càmera, Cor Geriona Juvenil.

10 i 11 d’abril de 2015

Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, BACH ZUM MITSINGEN

Cicle integral de les Cantates de J.S.Bach en format participatiu BECABACH.
BWV 42 Am Abend aber desselbigen Sabbatas.
BWV 84 Ich bin vergnügt mit meinem Glücke.

11 de juliol de 2015

Església de Sta. Maria d’Arenys de Mar, Cor l'Aixa

Orquestra de Cambra de Granollers, amb la participació de Vox·Art Conjunt Vocal.
J.S.Bach Cantata BWV 106.
G. Fauré Rèquiem.
Fernanda Rojo, soprano; Gina Miserachs, mezzosoprano; Joan Francesc Folqué, tenor; Vincent de Soomer, baríton; Pau Jorquera, direcció.

25 i 26 de juliol de 2015

Basílica de Santa Maria del Pi, BACH ZUM MITSINGEN

Cantata participativa i BECABACH, Festival BACHCELONA.
BWV 227 Motete: Jesu , meine Freude.
BWV 45 Es ist dir gesagt, Mensch, was gut ist.

Formació d'orgueneria oferta als Cursos d'Organistes d'Església a Montserrat

noreply@blogger.com (organumbcn) — Sun, 24 Aug 2014 16:00:00 +0000

Emmarcat en els Cursos de formació per a Organistes d’Església a Montserrat, Organumbcn va oferir, a petició de l’organització, una classe formativa d’orgueneria:

Agost de 2012: La temàtica de la classe va ser "Salmers. Història i tipologia".

Agost de 2013: La temàtica de la classe va ser "Tubs d’orgue. Materials i fabricació".

Agost de 2014: La temàtica de la classe va ser "El so, l’afinació i el temperament".

A la classe d’orgueneria del mateix curs, Organumbcn també va tenir l'oportunitat de realitzar una presentació dels dos orgues positius construïts. Explicacions sobre la seva construcció, concepte i harmonització amb projecció de fotografies i resposta a diferents preguntes dels assistents. Aquí es pot escoltar una mostra d'alguns fragments de diverses peces musicals interpretades amb aquests orgues positius.

L’alumnat va poder tocar i gaudir de tots dos instruments al finalitzar la classe explicativa:

Finalització i presentació dels dos orgues positius

noreply@blogger.com (organumbcn) — Sun, 20 Jul 2014 12:58:00 +0000

Després d'un parell d'anys de feines i acurat procés de disseny i construcció, ens plau anunciar la presentació dels dos orgues positius realitzats íntegrament per organumbcn (aquí podeu veure el primer article que vam publicar amb el recull fotogràfic de la primera etapa de construcció dels mateixos).

Tot seguit plasmem el segon recull fotogràfic on es pot veure la seva finalització.

Aquests orguenets consten de tres registres seguits, sense partició, tres registres que detallem a continuació:

Bordó 8’ tapat en fusta.
Flauta 4’ tapat la primera octava, resta obert. En fusta.
Quinzena 2’ tota en metall. 24 tubs en façana, la resta a l’interior.

Aquests orguenets també són transportables a 415Hz per conjunt instrumental d’època, així com a 440Hz.

Teclat de boix per als naturals i granadillo per als sostinguts. Salmer de corredores amb manxa independent. Motor silenciós.

Moble en roure massís, amb parts de fusta de coral. Tots els plafons són desmuntables sense necessitat d’utilitzar cap eina.

El proper dia 26 d'agost de 2014, a les 21 hores, al Monestir de Montserrat, es farà la seva presentació oberta al públic. Aquesta presentació està emmarcada dins del "XXII Curset de Formació d'Organistes d'Església" en el qual hi col·laborem des de fa tres anys aportant-hi divulgació de l'ofici d'orguener. La presentació es realitzarà a la Sala de la Façana del Monestir de Montserrat (accessible des de la porteria del Monestir).

Aquí es pot escoltar una mostra d'alguns fragments de diverses peces musicals interpretades amb aquests orgues positius.

Seguidament mostrem algunes fotografies on podeu apreciar els darrers treballs de construcció d’aquests instruments (la primera mostra de fotografies, publicada fa un temps, es pot consultar aquí).

Instal·lació suports tubs de fusta:

Instal·lació conductes Bordó 8':

Fixació baixos Bordó 8':

Instal·lació suports tubs de fusta:

Conductes Quinzena 2' façana:

Primers tubs a la façana:

Plantejament mecànica de notes:

Muntatge mecànica de notes:

Instal·lació afinadors Flauta 4':

Tiradors de registre:

Planificació reixeta sota teclats:

Reixeta sota teclats:

Faristol:

Tiradors de registre:

Vistes generals orgue:

Vista interior grilles façana orgue:

Façana orgue:

Vistes generals orgue:

Treballs realitzats a l’orgue de la Basílica de Santa Maria de Mataró. Reconstrucció i empellat de manxes i manxetes d'en Gaietà Estadella (1927)

noreply@blogger.com (organumbcn) — Tue, 11 Dec 2012 18:51:00 +0000

Els passats mesos de juny, juliol i agost del 2012, organumbcn va realitzar, a l’orgue de la Basílica de Santa Maria de Mataró, unes feines que no es realitzaven des de l’any de la construcció de l’instrument, el 1927.

Estem parlant de la restauració completa de totes les manxes pneumàtiques, de la mecànica de registres i de les manxetes d’accionament dels tubs, totes elles construïdes per en Gaietà Estadella. Des de feia ja molt de temps aquestes manxes i manxetes requerien d’una restauració. Fins ara només s’hi havien practicat reparacions menors per sortir del pas durant un cert període de temps.

Després de 85 anys de treball i de pols acumulada, les manxes estaven en un estat deplorable i perdien aire per múltiples forats. Aquest aire, encara que no afectava l’alimentació dels tubs directament, provocava molt de soroll, i se sentia perfectament des de tota la nau central.

Les feines varen consistir en un desmuntatge total de les manxes de registre pertanyents al tercer i quart teclats, que són els únics originals de l’època del 1927. També les manxetes d’accionament per als tubs, pertanyents als registres Contrabaix 16’, Bombarda 16’, Subbaix 16’, Quintató 16’ i Bordó 8’. Això fa un total de 50 manxes de registre amb les seves 25 primàries i 25 secundàries, sumat les 200 d’accionament per als tubs. Un total de 300 manxes, entre grans i petites.

Tot i que no ha resultat fàcil aquesta restauració, per la complexitat dels treballs, estem molt contents de les tasques realitzades i del seu resultat. S’han emprat materials de l’època, com cola calenta de conill i pells de xai de diversos gruixos.

Per extreure la totalitat de les pells velles, s’han submergit en aigua calenta. La cola de l’any 1927, en ser escalfada de nou, es fon, i la pell i el paper es desprenen amb certa facilitat. També s’han empaperat les manxes de registre amb el mateix color del paper original. Per les 200 manxetes petites, es va fer un patró especial per a cada mida. La missió d’aquest patró ha estat el d’incorporar-hi uns cartronets interiors, en forma de triangle, per reforçar les parets de pell i evitar que surtin els plecs cap a fora.

S’han canviat tots els cargols de l’època, que sofrien un rovell considerable. Això ja en dificultava el mateix desmuntatge.

Durant la instal·lació de les manxes i manxetes restaurades es va aprofitar per netejar tota la zona de treball. S’hi havia acumulat molta brutícia i sutge del fum dels ciris.

En finalitzar aquestes tasques també vàrem realitzar un control d’afinació i mecànica general.

Seguidament, oferim una sèrie de fotografies dels treballs realitzats:

Manxes en l’estat original com les vàrem trobar.
Es poden apreciar les cantoneres de pell, reparades en ocasions anteriors, per solucionar les pèrdues:

En el procés de desmuntatge es pot apreciar el color original del paper, blau:

En el moment de treure les primeres manxes de registre, s'observa el funcionament del mecanisme de registres. També es poden apreciar les manxes primàries i secundàries:

Primeres proves de neteja de brutícia:

Desmuntatge dels salmerets de les manxes primària i secundària:

Extracció de les manxetes d’accionament dels tubs pertanyents al Subbaix 16’:

Primeres imatges amb llum natural on s’aprecia millor l’estat general:

Desmembrat de les manxes de registre i d’accionament per als tubs, per procedir a l’extracció de les pells velles. Es poden apreciar les tiretes de pell a mode de frontissa. En aquesta restauració hem fet una frontissa nova d’inici a fi, per reforçar tot el conjunt. Les manxes de registre disposen de frontissa interior i exterior:

Procés d’escalfat mitjançant aigua calenta de les manxes d’accionament per als tubs.
Assecat de la fusta tant aviat com surt neta de l’aigua:

Preparació de les noves pells mitjançant patrons, així com el retallat dels cartronets per a les parets de les manxes petites:

Encolat amb cola calenta d’una petita frontissa de pell i un gruix de fusta:

Detall dels patrons de les diferents mides de manxetes de l’orgue, amb els quals, vàrem encolar els cartronets sempre al lloc just:

Primeres manxetes prenent forma:

Encolat de pells noves a les manxes de registre, frontisses interiors i exteriors:

Realització dels patrons per les cantoneres de les manxes de registre i encolat de les mateixes:

Primeres manxes amb el color blau característic, al costat d’una manxa que en el seu dia també era blava:

Últimes feines de finalització de les manxes de registre i manxetes d’accionament per als tubs:

Instal·lació de les manxetes restaurades d’accionament per als tubs dels registres Bombarda 16’ i Contrabaix 16’ del Pedal:

Manxetes restaurades d’accionament per al Bordó 8’ del 4art teclat:

Manxetes restaurades d’accionament per al Quintant 16’ del 3er teclat:

Manxetes restaurades d’accionament per al Subbaix 16’ del Pedal:

Instal·lació de les manxes de registre restaurades. Es pot veure el contrast de les restaurades amb una que encara no ho està:

Instal·lació dels salmerets de les manxes primàries i secundàries per als registres:

Construcció de dos orguenets, recta final

noreply@blogger.com (organumbcn) — Wed, 21 Nov 2012 17:51:00 +0000

Des de fa ja uns mesos, organumbcn està realitzant un projecte especial. Es tracta de la construcció de dos orguenets, també coneguts com a orgues continu, d’arca o positiu.

Aquests orguenets consten de tres registres seguits, sense partició, tres registres que detallem a continuació:

Bordó 8’ tapat en fusta.
Flauta 4’ tapat la primera octava, resta obert. En fusta.
Quinzena 2’ tota en metall. 24 tubs en façana, la resta a l’interior.

Aquests orguenets també són transportables a 415Hz per conjunt instrumental d’època, així com a 440Hz.

Teclat de boix per als naturals i granadillo per als sostinguts. Salmer de corredores amb manxa independent. Motor silenciós.

Moble en roure massís, amb parts de fusta de coral. Tots els plafons són desmuntables sense necessitat d’utilitzar cap eina.

Actualment a organumbcn estem bolcats en la finalització d’aquests orguenets. Confiem poder-los tenir ellestits durant el primer trimestre de l'any 2013.

Seguidament mostrem algunes fotografies on podeu apreciar el procés de construcció d’aquests instruments.

Primer de tot s’ha procedit a fer els dibuixos de tot l’orgue abans de començar les feines:

Dibuixos per la realització del moble:

Plantilla de l’orgue:

Presentació de les parets del moble:

Detall superior del moble:

Acabats arrodonits de la part superior:

Prototipus mostra del funcionament dels plafons:

Prototipus de faristol:

Plafons laterals des de l’interior:

Vistes generals dels mobles encara sense envernissar:

Mobles ja envernissats i amb detall de les frontisses:

Envernissat dels plafons:

Preparació de la cursa dels teclats i els seus suports:

Vista general amb teclats i salmers:

Preparació dels traus al cèrcol on s’encolaran les costelles:

Encolat de les costelles que divideixen totes i cadascuna de les notes:

Perforació de la taula:

Foradets d’escapament:

Preparació i fixació de les corredores i base de les tapes:

Primeres perforacions de les diverses parts de les tapes. Corredores, base, caves i part superior. També es poden veure preparats els traus de les ventalloles:

Preparació del recorregut de les caves, que transportaran l’aire fins el tub:

Fresat del recorregut per on passarà l’aire i empaperat de les parts més primes, com a mesura de precaució:

Apreciació dels forats que són directes i els que van mitjançant caves:

Encolat de les diferents parts de les tapes de tots dos orguenets:

Tapes ja finalitzades i envernissades, fustes de cirerer i pi melis:

Construcció de l’arca de vent i de les ventalloles:

Posicionaments dins les caixes dels orguenets i detalls dels salmers:

Vista general i en detall dels teclats, fets en boix i granadillo pel constructor de claves Ignacio Bidart. Posicionament dins del moble:

Tubs de fusta. Preparació de les feines i primeres fustes. Tubs antics de mostra:

Preparació dels tacos dels tubs, ànima del funcionament de qualsevol tub.
Dos 8’ i dos 4’. 220 tacos de fusta, tots ells de mides diferents:

Elaboració de les parets dels tubs:

Buidat i perfilat de les ànimes:

Realització dels bisells i primeres parts encolades:

Tubs més grans dels orguenets, nota real HH, mig to per sota del C, per interpretar a 415Hz:

Tubs de metall de la Quinzena 2, en façana de HH a c’. Elaborats per Franco Sinistra:

Monestir de Poblet (Tarragona). Desmuntatge i trasllat de l’orgue

noreply@blogger.com (organumbcn) — Thu, 26 Jan 2012 23:00:00 +0000

El passat mes de desembre, amb motiu de la futura instal·lació del nou orgue al Monestir de Poblet, i per motiu exprés de la comunitat cistercenca, organumbcn va procedir al desmuntatge i trasllat de l’orgue antic a Barcelona.
Primerament es va procedir a la preparació general de l’espai de treball, enllumenat, parament d’eines, aclariments, fotografies i altres controls previs a qualsevol desmuntatge. Es va procedir primerament a buidar el cos de Pedal i Orgue Major, embalant tots els tubs amb cura dins de caixes de cartró gruixut, palla compactada i plàstic d’embalatges fràgils. Tot amb el seu marge d’esponjositat necessari per al transport i futur emmagatzematge.
Després d’haver buidat els salmers dels seus tubs, es va procedir a baixar els tubs de les façanes (Contrabaix 16’ –6 metres de llarg–), tot ell de coure. A les dues façanes també hi havia els registres de Contras 8’, Flautado 8’ i els baixos de Corno Gamo 8’ (de l’expressiu).
Es va anar desmuntant l’orgue de dalt a baix, fins arribar al nivell dels salmers. Una vegada trets els salmers, el desmuntatge va arribar al nivell de les manxes, moble baix, motors, quadres elèctrics i consola.
Tots els elements necessaris van ser marcats en la seva posició original i embalats per al seu transport.

Tubs de l'Orgue Major

Salmer de Batalla i Corneta

Salmer del registre Subbaix16'

Salmer Orgue Major encara amb la major part dels tubs

Posició de la Batalla respecte l'Orgue Major

Vista exterior de l'Orgue Major i Pedal

Orgue Major i Pedal sense tubs interiors

Descens del cos de Batalla i Corneta

Part baixa encara amb les tres manxes

Manxes Orgue Major i Pedal

Desmuntatge consola i tarima

Desarmat consola i tarima

Desmuntatge consola

Consola teclats

Contrabaix 16' C

Tubs de façana

Tubs façana Contrabaix 16'

Tubs Expressiu

Positiu, Fl. Xemeneia 8', Quinzena 2', Flauta Dolça 4' Dinovena i 1'

Tubs Positiu

Tubs expressiu, Trompeta 8' i Flautí 2'

Clarí 4',Cromorn 8', Flauta Xemeneia 8', Positiu

Corno Gamo 8' sense els frens harmònics. Expressiu

Detall Clarí 4' Positiu

Orlos 16' i Trompeta 8' Expressiu

Detall Orlos 16'

Salmer Positiu sense tubs

Salmer Positiu amb la façana

La banda contrària ja sense l'orgue

Embalatge dels tubs

Tubs de façana, banda posterior

Descens dels tubs de façana

Caixa expressiva i Positiu

Vista general encara amb l'expressiu

Electroimans de l'Expressiu

Forat dels motors

Desmuntatge general

Trasllat tubs

Nova imatge sense orgue

Primeres imatges sense orgues

Breu història de l’orgue. 1.4. Personatges clau del període de Ctesibi (i II)

noreply@blogger.com (organumbcn) — Sun, 04 Sep 2011 23:00:00 +0000

Arquímedes

Arquímedes de Siracusa (en grec antic Ἀρχιμήδης) (ca. 287 a.C.- ca. 212 a.C.). Va ser un matemàtic grec, físic, enginyer, inventor i astrònom. Tot i que es coneixen pocs detalls de la seva vida, és considerat un dels científics més importants de l’antiguitat clàssica i, en general, de tota la història. Entre els seus avenços en física es troben els seus fonaments en:

Hidrostàtica.
Estàtica.
L’explicació del principi de la Palanca.

És reconegut per haver dissenyat innovadores màquines, com les armes de setge i l’espiral d’Arquímedes que porta el seu nom.

Cargol d'Arquímedes

Experiments moderns han verificat fins a cert punt les afirmacions que indiquen que Arquímedes va dissenyar màquines capaces de treure vaixells enemics de l’aigua o d’encendre’ls mitjançant una sèrie de miralls (versió arcaica d’un forn solar de l’actualitat).

Utilitzà el metode de l’exhausció per calcular l’àrea sota l’arc d’una paràbola amb el sumatori d’una sèrie infinita, i va donar una aproximació molt precisa del nombre Pi.

També va definir fórmules per als volums de les superfícies de revolució i un enginyós sistema per expressar nombres molt llargs. Arquímedes va morir durant el setge de Siracusa (214–212 a. C.).

Apol·loni

Apol·loni va néixer al voltant del 202 a.C. Va estudiar a Alexandria (d’igual manera que també ho van fer Euclides i Arquímedes). Va escriure vuit llibres, dels quals els quatre primers (que són els més importants) tracten sobre la Teoria General de les Còniques. Els altres es poden considerar monografies i es refereixen a propietats especials. A les obres còniques, introdueix termes com:

La hipèrbola.
La paràbola.
L’el·lipse a la secció del con.

També se li atribueixen altres descobriments com el del rellotge solar.

Altres escrits d’Apol·loni són:

Sobre les seccions de la raó.
Sobre les seccions determinades.
Sobre les seccions de l’espai.
Problemes relacionats amb llocs geomètrics.

Els grecs classifiquen els llocs geomètrics en tres:

Llocs plans: rectes i circumferències.
Llocs sòlids: sòlids.
Llocs lineals: còniques i altres línies.

També se li atribueix l’estudi dels llocs plans, a més d’altres com el pla inclinat. Es creu que també és l’autor d’algun dels escrits dels Elements com el de la quadratura del cercle, i el dels poliedres regulars.

Vitruvi

Marc Vitruvi Pol·lió (en llatí Marcus Vitruvius Pollio) (75 a.C. - 10 a.C.). Va ser arquitecte, escriptor, enginyer y tractadista romà. També treballà amb descobriments de Ctesibi. Vitruvi va descriure un gran nombre de màquines senzilles i va generalitzar el principi de la palanca d’Arquímedes. Ideà múltiples treballs d’inventiva i aportà moltes novetats en el camp dels autòmats. Va ser arquitecte de Juli Cèsar durant la seva joventut i, en retirar-se del servei, passà a desenvolupar la seva feina a l’arquitectura civil. D’aquest darrer període és la seva única obra coneguda, la Basílica de Fanum (Itàlia).

Basílica de Fanum

És l’autor del tractat sobre arquitectura més antic que es conserva i l’únic de l’antiguitat clàssica, De Architectura, format per 10 llibres (probablement escrit entre els anys 23 i 27 a. C.). Aquest tractat està inspirat en teòrics hel·lenístics –fa referència expressa a invents del gran Ctesibi–. L’obra tracta sobre ordres, materials, tècniques decoratives, construcció, tipus d’edificis, hidràulica, colors, mecànica i gnomònica (llibre IX).

L’últim llibre està dedicat a les màquines: de tracció, elevadores d’aigua, i tot tipus d’artefactes bèl·lics (catapultes, ballestes, tortugues, etc.). Vitruvi va descriure molt bé la roda hidràulica, al capítol X.5. La roda de Vitruvi era vertical i l’aigua l’empenyia per sota; uns engranatges tenien la finalitat de canviar la direcció del gir i d’augmentar la velocitat de les moles; es calcula que amb l’energia produïda per una d’aquestes moles es podien moldre 150 Kg de blat per hora, mentre que amb dos esclaus només se’n molien 7 Kg.

Roda hidràulica en un molí

De Architectura, connegut i usat a l’edat mitja, es reedità a Roma el 1486, oferint a l’artista del Renaixement (admirador de les virtuts de la cultura clàssica, tant propi de l’època), un canal privilegiat amb el qual reproduir les formes arquitectòniques de l’antiguitat greco-llatina. Posteriorment es publicà a la major part de països. Encara a dia d’avui és una font documental insubstituïble, també per les informacions que aporta sobre la pintura i l’escultura grega i romana. El famós dibuix de Leonardo da Vinci, l’Home de Vitruvi, sobre les proporcions de l’home, està basat en les indicacions donades en aquesta obra. El dibuix es conserva ara a la Galleria dell’Accademia, a Venècia.

L’Home de Vitruvi de Leonardo da Vinci

El gran redescobridor de Vitruvi fou Petrarca i, després de la seva difusió pel florentí de l’obra d’aquest autor clàssic, es pot afirmar que anomenar Vitruvi implica mencionar totes les bases de l’arquitectura Renaixentista. Les imatges que il·lustren l’obra de Vitruvi, en les seves edicions fins el segle XVIII, no només esclareixen i embelleixen el tractat greco-romà sinó que són l’expressió de diferents intencions i usatges que aquest bell llibre ha tingut a la modernitat europea.

Heró

Heró d’Alexandria (ca. 20–62 d.C.). Descobridor de la llei d’acció-reacció, va treballar sovint basant-se en Ctesibi. La seva major fita va ser la invenció de la primera màquina de vapor, coneguda com eolípia,

i la Font d'Heró:

És l’autor de nombrosos tractats de mecànica, com la pneumàtica. Estudià la hidràulica i els autòmats, el primer llibre de robòtica de la història.

A La Dioptra descriu el funcionament d’aquest aparell, similar a l’actual teodolit, usat en observacions terrestres i astronòmiques durant segles. També en aquest llibre descriu l’odòmetre, utilitzat per a mesurar distàncies recorregudes per un vianant (o vehicle).

Odòmetre

Va descriure, tot i que de forma arcaica (experimentant amb vapor d’aigua), la Llei d’acció-reacció d’Isaac Newton. Generalitzà el principi de la palanca d’Arquímedes. També va realitzar una descripció detallada de l’hýdraulis de Ctesibi (un orgue que funcionaba amb aigua). En el camp de l’òptica va exposar, en el seu Catòptric, que la llum viatja seguint el camí geomètricament més curt.

Heró i Ctesibi varen construir també els mecanismes que feien sonar les trompetes d’un temple quan s’encenien els altars. “L’interior del temple era ruixat amb aigua perfumada, els ocells metàl·lics començaven a cantar i algunes estàtues començaven a volar.” També s’explica que les condicions de la il·luminació (en i al voltant) del temple van ser regulades per mitjà de la força del vapor, creant una boira artificial quan era necessari.

Mecanisme d’Antikythera

El Mecanisme d’Antikythera és una calculadora mecànica antiga dissenyada per al càlcul de la posició del sol, de la lluna, i d’alguns planetes. Permetia predir eclipsis. Va ser descobert entre les restes d’un naufragi a prop de l’illa grega d’Antikythera, i es creu que data del 87 a.C.

Sembla que no només servia per seguir el moviment dels cossos celestes i per predir eclipsis i altres fenòmens de la volta celeste, sinó que també determinava la data exacta de celebració dels Jocs Olímpics.

Els Jocs Olímpics de l’Antiguitat, que marcaven el començament d’un període de temps de quatre anys anomenat olimpíada, començaven amb la lluna plena més propera al solstici d’estiu. Realitzar aquest càlcul feia necessari un elevat coneixement d’astronomia. Utilitzant tecnologia de raigs X en tres dimensions, els investigadors han desxifrat petites inscripcions de l’interior de l’artefacte. Aquestes inscripcions apunten la seva funció olímpica.

Al costat d’un petit dial del mecanisme es troba el nom “Nemea”, que fa referència a un dels Jocs més importants durant el període olímpic. També apareix el nom d’Olimpia.

Els primers Jocs Olímpics van tenir lloc l’any 776 abans de Crist i es van continuar celebrant fins que van ser prohibits per l’emperador romà Teodosi I, cristià, cap a l’any 394 després de Crist. Els científics havien pensat que l’artefacte era originari de la Mediterrània Oriental perquè va ser trobat entre objectes d’aquesta regió, però els noms dels mesos utilitzats en l’aparell eren d’origen corinti, fet que indica que el mecanisme prové de la zona contrària del món grec, és a dir, del nord-oest de l’antiga Grècia (Corfú o Sicília).

A Occident, aparells de tal complexitat no es van conèixer fins a l’aparició dels rellotges en les catedrals medievals.

En aquest petit trajecte d’història (del S.III a.C. al S.I d.C.), ple d’inventiva i d’evolució, no és d’estranyar l’aparició de l’hýdraulis per part de Ctesibi.

Al segon capítol de la breu història de l’orgue veurem com va evolucionar aquest instrument al llarg dels aproximadament primers mil anys de la nostra era.

Breu història de l’orgue. 1.3. Personatges clau del període de Ctesibi (I)

noreply@blogger.com (organumbcn) — Wed, 29 Jun 2011 19:00:00 +0000

Euclides

Euclides (en grec:Εὐκλείδης), també conegut com Euclides d’Alexandria (365-275 a.C.). Fou un matemàtic grec conegut actualment com “el pare de la geometria”. Va néixer a Alexandria (Egipte), visqué en temps de Ptolemeu I Sòter i va estudiar a l’escola d’Alexandria. Fou el fundador de l’escola de matemàtiques de la ciutat. El seu treball més famós fou Els Elements, considerat sovint el llibre de text de més èxit de la història. S’hi dedueixen les propietats dels objectes geomètrics i dels nombres naturals a partir d’un petit conjunt d’axiomes. També va escriure sobre perspectiva, geometria esfèrica i teoria de nombres. Els seus Axiomes, definicions i postulats van ser vàlids durant segles.

Els Elements en versions històriques

Els Elements en Papir

Els Elements

Epicur

Epicur (en grec Επίκουρος) (Samos, 341 a.C - Atenes, 270 a.C.). Fou un filòsof grec, fundador de l’escola que porta el seu nom, Epicureisme. Els aspectes més destacats de la seva doctrina són l’hedonisme i l’atomisme. Va defensar que el savi havia de mantenir-se al marge de la vida política.
Tot i que gran part de la seva obra s’ha perdut, coneixem bé els seus ensenyaments a través de l’obra De rerum natura del poeta llatí Lucreci (segle I a.C., potser entre el 98 i el 54), que constitueix un homenatge a Epicur i una exposició magistral de les seves idees.

Filó de Bizanci

Filó de Bizanci (en grec antic: Φίλων ο Βυζάντιος) (ca. 280 a.C. - ca. 220 a.C.). Fou un escriptor grec que tractà sobre mecànica. Probablement va ser més jove que Ctesibi, tot i que hi ha qui el situa un segle abans.

Filó va ser l’autor d’una extensa obra, Mechanik sintaxi (Tractat de Mecànica), que està format per les seccions següents:

Isagoge - una introducció a les matemàtiques.
Mochlica - mecànica general.
Limenopoeica - construcció de ports.
Belopoeica - artilleria.
Pneumatica - dispositius que funcionen per pressió de l’aire o de l’aigua.
Automatiopoeica - joguines mecàniques i diversions.
Poliorcetica.
Peri Epistolon - inclou cartes desconegudes.

Les seccions militars Belopoeica i Poliorcética es conserven en grec (s’hi descriuen projectils, la construcció de fortaleses, els atacs i les defenses, etc.), així com els fragments de Isagoge i Automatiopoeica. D’una altra part de l’obra, sobre motors pneumàtics, es conserva la traducció llatina De ingeniis spiritualibus realitzada a partir d’una versió en àrab.

La línia de Filó, una construcció geomètrica que es pot utilitzar per a la duplicació del cub, s’atribueix a Filó. Filó de Bizanci també va descriure en nombrosos escrits l’hýdraulis de Ctesibi.

Al quart i darrer apartat d’aquest primer capítol de la breu història de l’orgue veurem la resta de personatges clau del període de Ctesibi (Arquímedes, Apol·loni, Viturvi i Heró).

Orgue del presbiteri de la Basílica de Santa Maria de Mataró

noreply@blogger.com (organumbcn) — Mon, 13 Jun 2011 18:00:00 +0000

Els proppassats dies següents a la Pasqua vàrem fer una posada a punt de l'orgue del presbiteri de la Basílica de Mataró. Aquest orgue, construït per Blancafort-Capella-Lhôte l'any 1963-65, havia arribat a un estat precari pel pas del temps, goteres importants, i diverses intervencions realitzades al llarg dels anys, unes més encertades que d'altres. L'orgue també es va construir en una època en que els materials disponibles no eren els actuals, es van aprofitar també molts tubs d'un altre orgue. Tot i així, es va dur a terme un treball digne de respectar.

La disposició fònica és de concepció Barroca. Tot i els pocs registres de que disposa es pot tocar molta música, més si l'organista usa la fantasia i experimenta noves registracions i nous sons que els estrictament reglats.

La disposició de l'orgue és la següent:

1er. teclat "Orgue Major"

Flautat 8' façana (entre d'altres, aquests tubs son fets per en Josep Giménez de Barcelona)
Octava 4'
Quinzena 2'
Dinovena 1 1/3'
Plens 1' III-IV r.
Trompeta de Batalla 8' façana horitzontal, primera octava C-H mitja llargada

2on. Teclat "Positiu"

Bordó 8'
Flauta Xemeneia 4'
Quinzena 2'
Dissetena 1 3/5'
Vint-i-dosena 1'

Pedal

Subbaix 16' (Baix 8' mitjançant acoblament d'octava)
Trompeta 8' (Clarí 4' mitjançant acoblament d'octava)

Acoblaments, II/I, I-P, II-P.

2 pedalets 16' o 8', 8' o 4'que accionen Subbaix-Baix o Trompeta-Clarí.

A part del Pedal, tots els tubs estan en un sol salmer amb dobles ventalloles una per cada manual, és a dir: c man. I - c man. II - cs man. I - cs man. II..., amb un petit passadís de 20 cmts d'amplada al mig del salmer per poder afinar, i per accedir-hi s'han de treure com a mínim dos tubs de façana.

Primerament es va corregir el gir del motor i es va controlar la pressió de la manxa general darrera del retaule del Carme.

Seguidament es van treure els 800 tubs de que consta l'orgue, per netejar-los un per un, controlar-ne l'harmonització i afinar-los en els moments finals del treball.

També es van controlar els taps, entalles, orelles, boques, peus. A les Trompetes es van netejar les llengüetes amb vinagre, es van controlar les canals, les rasetes d'afinació, etc.

També es va procedir a la neteja de tota la teulada de l'orgue i de l'interior.

Orgue abans dels treball

Neteja tubs de façana

Neteja tubs de façana. S'observen antics intents desafortunats d'afinació mitjançant les orelles

Neteja tubs de façana

Sergi González en la neteja dels tubs de façana

Neteja tubs de façana

Tubs de façana abans de netejar

Extracció dels tubs de l'orgue

Antoni González en l'extracció dels tubs de l'orgue

Extracció dels tubs de l'orgue

Salmer buit de tubs

Neteja del sostre de l'orgue

Neteja de l'interior

Neteja tubs interiors

Trompetes de Batalla amb intervencions desafortunades (forats)

Trompetes de Batalla amb cops i òxid de plom

Detall de la mecànica

Salmer de pedal

Es va procedir al desmuntatge i reparació total, amb pell nova, de la manxa flotador de sota el salmer. Estava rebentada totalment pel pas dels anys, influint negativament a l'emissió del so dels tubs i a la seva afinació.

Flotador vell

Flotador vell. S'observa algun intent de reparació

Interior del flotador ple de sutje

Flotador amb tot el material vell arrencat

Extracció completa del material vell

Pell nova per al flotador

Antoni González en l'empellat nou de tot el flotador

Flotador empellat nou col·locat al seu lloc

També varen sortir imprevistos com trobar en mal estat la "cortina" que regula l'aire del motor al flotador. Si aquesta no està en bon estat, la manxa flotador reparada no fa bé el seu servei.

Cortina reguladora trencada

Cortina reparada amb pell nova

Detall flotador nou sense cortina

Es van controlar totes les ventalloles (vàlvules que en prémer les tecles deixen passar el vent cap als tubs) dels dos teclats manuals i de pedal. Es van extreure totes, es van netejar i es va aplicar talc per millorar l'estanqueïtat.

Extracció, neteja, espolsejat amb talc i control de ventalloles

També es va controlar el bon funcionament de les corredores, i es van treure restes de volanderes, fetes malbé pel pas del temps.

Forats del salmer obstruïts per desgast de volanderes

Detalls salmer

Finalment es va procedir, després d'un control general de la mecànica, a fer un repàs d'harmonització i a la afinació.

Col·locació tubs Plens 1'III-IV r

Col·locació dels tubs interiors i afinació

Resultat del polit dels tubs de façana

Breu història de l’orgue. 1.2. Context cultural-històrico-social de Ctesibi

noreply@blogger.com (organumbcn) — Mon, 16 May 2011 17:00:00 +0000

Ctesibi va viure a la Grècia del període Hel·lenístic (323-146 a.C.). Estigué envoltat per generacions (tant anteriors a ell com posteriors) de grans inventors i avenços tècnics revolucionaris. Aquesta època començà amb la mort d’Alexandre Magne (323 a.C.) amb el qual la cultura i el poder de Grècia arribà a l’orient pròxim i a l’orient mitjà, fins la conquesta romana després de la Batalla de Corint (146 a.C.). Amb Grècia sota el control de Roma hi hagué l’era Greco-Romana (o República Romana). Tot i que l’era Romana no va trencar la cultura hel·lenística (que es mantingué fins el cristianisme), sí que acabà amb la independència política grega. Durant la major part de la història grega, l’educació va ser privada. Amb el període hel·lenístic, en algunes ciutats-estat es van establir escoles públiques, tot i que només les famílies benestants podien contractar un mestre. Els nois aprenien a llegir, a escriure i a citar literatura, també aprenien a cantar i a tocar un instrument musical, i a entrenar-se com a soldats per al servei militar. No estudiaven per treballar, sinó per convertir-se en bons ciutadans. Les noies també aprenien a llegir, a escriure i a fer l’aritmètica elemental per dirigir la llar, gairebé mai rebien cap educació més després de la infantesa.

Els nens entraven a l’escola en arribar als set anys d’edat. Els tres tipus de mestres que hi havia eren: els grammatistes per a l’aritmètica, els kitharistes per la música, i els paedotribae per als esports. La ciència Hel·lènica va ser molt important, els grans centres de la cultura hel·lenística eren Alexandria i Antioquia, les capitals de l’Egipte ptolemaic i la Síria selèucida respectivament.

Al tercer apartat d’aquest primer capítol de la breu història de l’orgue veurem alguns dels personatges clau del període de Ctesibi (Euclides, Epicur, Filó de Bizanci). La resta de personatges clau (Arquímedes, Apol·loni, Viturvi i Heró) els reservem per al quart i darrer apartat del primer capítol de la breu història de l’orgue.

Breu història de l’orgue. 1.1. Ctesibi i l’Hýdraulis

noreply@blogger.com (organumbcn) — Thu, 28 Apr 2011 17:20:00 +0000

Amb aquest article iniciem la narració (en format breu) dels esdeveniments històrics més importants que envolten el naixement i l’evolució fins als nostres dies de l’instrument musical que avui en dia coneixem com a l’Orgue.

S.III a.C.
La primera referència que es té d’un orgue és al S.III a.C., de la mà del seu inventor i matemàtic d’Alexandria (Egipte), Ctesibi.

Ctesibi investigà sobre els fenòmens naturals i la geometria, va escriure el primer tractat científic sobre l’aire comprimit i l’elasticitat de l’aire, anomenat Pneumàtica. En el terreny de la Pneumàtica sorgeix la invenció de l’hýdraulis (Hydra-aigua / Aulós-flauta), el precursor de l’orgue actual. L’hýdraulis funcionava mitjançant la pressió que l’aigua exercia sobre l’aire. Ctesibi també dissenyà la catapulta d’aire comprimit cap a l’any 270 a.C.

Part de l’obelisc de Teodosi (347-395 d.C.) on es pot observar un hýdraulis al marge inferior dret

L’orgue hidràulic o hýdraulis (també anomenat hydraulus, hydraulos i hidràulica) és un antic instrument musical de vent que funcionava amb un sistema de receptacles plens d’aigua per mantenir constant la pressió de l’aire. Va ser el primer instrument de teclat i el predecessor de l’orgue actual. L’intèrpret que el tocava es denominava hydraulés, en l’actualitat es coneix com a organista.

L’orgue hidràulic es va utilitzar també per a imitar el cant d’ocells, així com per a reproduir l’impressionant so que emetia l’estàtua de Memnon a Tebes (Egipte). En aquest darrer cas, l’energia solar s’utilitzava per escalfar l’aigua d’un tanc tancat, així es produïa l’aire comprimit que feia sonar els tubs.

Estàtues sedents de Memnon a Tebes

Les característiques de l’hýdraulis s’han deduït de mosaics, pintures i referències literàries. L’any 1931, les restes d’un hydraulis van ser descobertes a Hongria, amb una inscripció que es remunta al 228 d.C. El cuir i la fusta de l’instrument estaven descompostos, però amb les parts metàl·liques ha estat possible la reconstrucció d’una rèplica, ubicada actualment al Museu Aquincum de Budapest.

El mecanisme exacte que s’emprava per produir l’aire no està del tot clar, i no se sap gairebé res sobre la música que s’interpretava amb l’hýdraulis.

Generalment l’hýdraulis posseïa una base octogonal (30 cm d’alt per 90 de diàmetre), sobre la qual hi havia una cisterna metàl·lica (de 90 cm d’alt i de 60 de diàmetre, aproximadament). En general, la cisterna tenia dos èmbols cilíndrics a banda i banda. Damunt d’aquesta cisterna hi havia una caixa rectangular, de dimensions semblants a les de la base, sobre la qual estaven col·locats els tubs.

Pel que sembla, el músic s’asseia davant una mena de teclat que sorgia de la càmera eòlica que posseïa l’instrument. L’hýdraulis es va utilitzar per tota Grècia, per a usos civils. Estava present en tasques militars, alertes ciutadanes, comunicats, recepcions, festes, missatges a distància...

Ctesibi també va ser el primer de l’antiguitat en oferir un servei de perruqueria, on desenvolupà un mirall regulable mitjançant una palanca de contrapès. També va inventar un rellotge d’aigua anomenat Clepsidra , d’una precisió tan exacta que no va ser fins el s.XIII que va poder ser millorada i no va ser fins al s.XV que va ser perfeccionada amb els primer rellotges de pèndol.

Clepsidra

Al segon apartat d’aquest primer capítol de la breu història de l’orgue veurem quin va ser el context cultural-històrico-social de Ctesibi.

Pàgina a Facebook

noreply@blogger.com (organumbcn) — Tue, 22 Mar 2011 13:15:00 +0000

Després de superar els 25 admiradors a Facebook, ja tenim pàgina pròpia: www.facebook.com/organumbcn

Gràcies als que ho heu fet possible!
.

Presentació d'organumbcn

noreply@blogger.com (organumbcn) — Mon, 14 Mar 2011 18:45:00 +0000

Organumbcn amb Antoni González Mauri al capdavant és un taller d’orgueneria el qual s’ofereix a prestar els seus serveis a llocs de culte, particulars, entitats... que necessitin dels serveis oferts: afinacions puntuals, conservació i manteniments, reconeixements i diagnòstics, processos de posada a punt integrals, neteges, noves construccions, ampliacions i altres.
.